Vinton Cerf
.jpg)
Vinton 'Vint' G. Cerf (New Haven, Connecticut, 1943) és un enginyer i tecnòleg nord-americà, considerat com un dels pares d'Internet.
Nascut a Connecticut (Estats Units) el 1943, es graduà en Matemàtiques i Ciències de la Computació a la Universitat de Stanford (1965).
A principis dels anys 70 començà a treballar amb Robert Kahn en el desenvolupament d'un conjunt de protocols de comunicacions per a la xarxa militar ARPANET finançat per l'agència governamental DARPA. Volíen era crear una "xarxa de xarxes" que permetés distribuir informació entre ordinadors dispersos arreu del món i interconnectar les diferents xarxes del Departament de Defensa nord-americà, totes de diferent tipus i funcionant sobre diferents sistemes operatius, amb independència del tipus de connexió: radioenllaços, satèl·lits i línies telefòniques. L'objectiu era disposar d'un centre de comandament i control per prevenir o respondre a un eventual atac nuclear, en el context de la guerra freda que enfrontava els països occidentals, liderats pels Estats Units, amb el bloc de l'est, comandat per la Unió Soviètica.
Les investigacions, liderades per Vinton Cerf, primer des de la Universitat de Califòrnia (1967-1972) i posteriorment des de la Universitat de Stanford (1972-1976), dugueren al disseny del conjunt de protocols que avui són coneguts com a TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que fou presentat per Vinton Cerf i Robert Kahn el 1972).
Entre 1976 i 1982, treballant a DARPA, fou pioner en el desenvolupament de la transmissió per ràdio i satèl·lit de paquets, responsable del projecte Internet i del programa d'investigació de seguretat a la xarxa. Sempre preocupat pels problemes de connexió de xarxes, Cerf establí el 1979 la Internet Configurarion Control Board (que posteriorment passà a denominar-se Internet Activities Board) i en fou el seu primer president.
Entre 1982 i 1986, Cerf dissenyà el MCI MAIL, el primer servei comercial de correu electrònic que es connectaria a Internet.
El 1992 fou un dels fundadors de la Internet Society i el seu primer president.
Actualment, Vinton Cerf és el Chief Internet Evangelist de Google, ocupació que compaginà amb el càrrec de president de l'ICANN fins a novembre de 2007, quan abandonà ICANN.
Premis rebuts
- Premi Turing 2004 (Compartit amb Robert Kahn)
- Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2002 (Compartit amb Lawrence Roberts, Robert Kahn i Tim Berners-Lee)
- Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears
- Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
- Doctor Honoris Causa pel Campus la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
- Premi Internacional Catalunya 2018
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 73. ISBN 978-84-7246088-1 . Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Bassa, Antoni «Vinton Cerf: "D'aquí 50 anys, els ordinadors seran capaços de veure el que veiem, escoltar el que escoltem i formaran part de la nostra conversa"». Diari ARA, 23-06-2016 .
- ↑ «Vinton Cerf, un dels pares d'internet, guanya el premi Internacional Catalunya». .
Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2002 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.
- (anglès) Pàgina personal de Vinton Cerf Arxivat 2005-09-09 a Wayback Machine.
- (castellà) Entrevista en vídeo a Vinton Cerf Arxivat 2006-07-20 a Wayback Machine. al programa de TV "Domini Digital" (Argentina) o a l'URL mms://200.80.72.153/vinton.wmv[Enllaç no actiu]
Guardonats amb el Premi Turing | |
|---|---|
Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) • Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) • Hanrahan / Catmull (2019) • Aho / Ullman (2020) • Dongarra (2021) • Metcalfe (2022) |
1989: Karl Popper · 1990: Abdus Salam · 1991: Jacques-Yves Cousteau · 1992: Mstislav Rostropóvitx · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin · 1994: Václav Havel · 1995: Richard von Weizsäcker · 1996: Yashar Kemal · 1997: Amartya Sen · 1998: Jacques Delors · 1999: Doris Lessing · 2000: Abdallah Laroui · 2001: Andrea Riccardi · 2002: Harold Bloom · 2003: Nawal al-Sa'dawi · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz · 2005: Claude Lévi-Strauss · 2006: Pere Casaldàliga · 2007: Edward O. Wilson · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung · 2009: Bill Viola · 2010: Jimmy Carter · 2011: Haruki Murakami · 2012: Lula da Silva · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland · 2014: Desmond Tutu · 2015: Jane Goodall · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué · 2017: Costa-Gavras · 2018: Vinton Cerf · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci · 2021: Judith Butler · 2022: Svetlana Aleksiévitx |