Vinton 'Vint' G. Cerf (New Haven, Connecticut, 1943) és un enginyer i tecnòleg nord-americà, considerat com un dels pares d'Internet.
Nascut a Connecticut (Estats Units) el 1943, es graduà en Matemàtiques i Ciències de la Computació a la Universitat de Stanford (1965).
A principis dels anys 70 començà a treballar amb Robert Kahn en el desenvolupament d'un conjunt de protocols de comunicacions per a la xarxa militar ARPANET finançat per l'agència governamental DARPA. Volíen era crear una "xarxa de xarxes" que permetés distribuir informació entre ordinadors dispersos arreu del món i interconnectar les diferents xarxes del Departament de Defensa nord-americà, totes de diferent tipus i funcionant sobre diferents sistemes operatius, amb independència del tipus de connexió: radioenllaços, satèl·lits i línies telefòniques. L'objectiu era disposar d'un centre de comandament i control per prevenir o respondre a un eventual atac nuclear, en el context de la guerra freda que enfrontava els països occidentals, liderats pels Estats Units, amb el bloc de l'est, comandat per la Unió Soviètica.
Les investigacions, liderades per Vinton Cerf, primer des de la Universitat de Califòrnia (1967-1972) i posteriorment des de la Universitat de Stanford (1972-1976), dugueren al disseny del conjunt de protocols que avui són coneguts com a TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que fou presentat per Vinton Cerf i Robert Kahn el 1972).
Entre 1976 i 1982, treballant a DARPA, fou pioner en el desenvolupament de la transmissió per ràdio i satèl·lit de paquets, responsable del projecte Internet i del programa d'investigació de seguretat a la xarxa. Sempre preocupat pels problemes de connexió de xarxes, Cerf establí el 1979 la Internet Configurarion Control Board (que posteriorment passà a denominar-se Internet Activities Board) i en fou el seu primer president.
Entre 1982 i 1986, Cerf dissenyà el MCI MAIL, el primer servei comercial de correu electrònic que es connectaria a Internet.
El 1992 fou un dels fundadors de la Internet Society i el seu primer president.
Actualment, Vinton Cerf és el Chief Internet Evangelist de Google, ocupació que compaginà amb el càrrec de president de l'ICANN fins a novembre de 2007, quan abandonà ICANN.
Premis rebuts
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 73. ISBN 978-84-7246088-1 . Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Bassa, Antoni «Vinton Cerf: "D'aquí 50 anys, els ordinadors seran capaços de veure el que veiem, escoltar el que escoltem i formaran part de la nostra conversa"». Diari ARA, 23-06-2016 .
- ↑ «Vinton Cerf, un dels pares d'internet, guanya el premi Internacional Catalunya». .
Enllaços externs
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |