Gagaús

Gagaús
Gagauz dili
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	148.720 (2014 )
Autòcton de	districte de Basarabeasca, Districte de Cahul, districte de Criuleni, districte de Cantemir, Gagaúsia, districte de Leova i districte de Taraclia
Estat	Moldàvia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües nostràtiques; llengües altaiques; llengües turqueses; llengües turqueses comunes; llengües oguz; llengües oguz occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i alfabet ciríl·lic
Codis
ISO 639-3	gag
Glottolog	gaga1249
Ethnologue	gag
UNESCO	354
IETF	gag
Endangered languages	3406

El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment. La llengua gagaüsa o gagavuz pertany al grup meridional (oguz) de les parles turques, i és propera al turc osmanlí, a l'àzeri i al turcman, però amb nombrosos préstecs eslaus i romanesos.

És considerada per alguns experts un dialecte del turc. Tanmateix, té nombroses característiques fonètiques, la totalitat de la sintaxi i la fraseologia, així com bona part de la morfologia i del lèxic, que la fan ben diferenciada:

Iotització de les vocals altes i mitjanes a principi de paraula.
Palatalització llarga de les consonants inicials.
Ordre de la frase lliure.
Presència de vocals llargues secundàries.
Diftongació.
Aparició dels sufixos del gènere –ka, -yka.
Sintaxi fortament eslavitzada.
Lèxic amb elements grecs, romanesos i eslaus.
Afluixament de les consonants davant les vocals anteriors.
Utilitza l'alfabet turc més les lletres ä, ö i ÿ. Antigament havia utilitzat l'alfabet grec.

El gagaús és una llengua derivada del turc gagaús balcànic. La lingüística balcànica va ser la primera a veure les conseqüències del contacte lingüístic com a normals en lloc de corruptes. El terme "llengua gagaüsa" i la identificació de la llengua pròpia com a "gagaús" es van establir simultàniament o fins i tot després de la creació de l'autoconsciència nacional.

Al voltant de 150.000 gagaüsos residien a Moldàvia el 1986, on vivien dins dels termes de Comrat, Çadır i Valkaneş. Juntament amb la majoria de gagaüsos que viuen a Moldàvia, hi ha altres quatre poblacions de Bulgària on resideixen gagaüsos. Els seus parlants majoritàriament pertanyen a l'Església ortodoxa russa.

Escriptura

El 1895, Mihail Çakir creà una ortografia per al gagaús basada en l'alfabet ciríl·lic. També es va utilitzar l'alfabet grec o el llatí a l'estil dels romanesos. Entre 1932 i 1957 s'utilitzà sobretot aquest últim. El 1957 s'adoptà una norma ortogràfica basada en l'alfabet ciríl·lic, cosa que permeté que la llengua entrés en el currículum el 1959. Però el 1996 l'abandonaren per a adoptar l'alfabet llatí com els turcs osmanlins.

Dialectes

El gagaús es divideix en dos dialectes:

El del centre o bulbar, al voltant de Comrat i Çadır.
El del sud o marítim, al voltant de Valkaneş.

Exemple

Exemple de gagaús amb traducció al català:

Yazı 1 – Insannar hepsi duuêrlar serbest hem birtakım kendi kıymetindä hem haklarında. Onnara verilmiş akıl hem üz da läazım biri-birinä davransınnar kardaslık ruhuna uygun.

Article 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Referències

↑ «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Turkish». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, TX: SIL International, 2009.
↑ Friedman, Victor A. «The Balkan Languages and Balkan Linguistics». Annual Review of Anthropology, 40, 2011, pàg. 275–291. DOI: 10.1146/annurev-anthro-081309-145932. JSTOR: 41287733.
↑ Kvilinkova, E. N. «The Gagauz Language Through the Prism of Gagauz Ethnic Identity». Anthropology & Archeology of Eurasia, 52, 2013, pàg. 74–94. DOI: 10.2753/AAE1061-1959520105.
↑ Varsahr, A. M.; Spitsyn, V. A.; Bychcovscaya, L. S.; Kravchuk, O. I. «To the research of the gene pool of the Gagauz population of Moldavia». Anthropologischer Anzeiger, 59, 1, 2001, pàg. 11–17. DOI: 10.1127/anthranz/59/2001/11. JSTOR: 29540987. PMID: 11360805.
↑ Chinn, Jeff; Roper, Steven D. «Territorial Autonomy in Gagauzia». Nationalities Papers: The Journal of Nationalism and Ethnicity, 26, 1, 1998, pàg. 87–101. DOI: 10.1080/00905999808408552.
↑ Menz, Astrid. «Indirectivity in Gagauz». A: Evidentials: Turkic, Iranian and Neighbouring Languages. Walter de Gruyter, 2000, p. 103. ISBN 978-3-11-080528-4.

Hi ha una edició en gagaús de la Viquipèdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gagaús

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† \| Húnnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Oguz	Afxar \| Àzeri \| Gagaús \| Petxeneg† \| Qaixqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Karluk	Aini² \| Turc d'Ili \| Lop \| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-balkar \| Karaïm \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krimtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar \| Tàtar de Crimea¹ \| Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional \| Txulim \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs \| Sakhà / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida

[1] «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Turkish». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, TX: SIL International, 2009.

[2] Friedman, Victor A. «The Balkan Languages and Balkan Linguistics». Annual Review of Anthropology, 40, 2011, pàg. 275–291. DOI: 10.1146/annurev-anthro-081309-145932. JSTOR: 41287733.

[3] Kvilinkova, E. N. «The Gagauz Language Through the Prism of Gagauz Ethnic Identity». Anthropology & Archeology of Eurasia, 52, 2013, pàg. 74–94. DOI: 10.2753/AAE1061-1959520105.

[4] Varsahr, A. M.; Spitsyn, V. A.; Bychcovscaya, L. S.; Kravchuk, O. I. «To the research of the gene pool of the Gagauz population of Moldavia». Anthropologischer Anzeiger, 59, 1, 2001, pàg. 11–17. DOI: 10.1127/anthranz/59/2001/11. JSTOR: 29540987. PMID: 11360805.

[5] Chinn, Jeff; Roper, Steven D. «Territorial Autonomy in Gagauzia». Nationalities Papers: The Journal of Nationalism and Ethnicity, 26, 1, 1998, pàg. 87–101. DOI: 10.1080/00905999808408552.

[6] Menz, Astrid. «Indirectivity in Gagauz». A: Evidentials: Turkic, Iranian and Neighbouring Languages. Walter de Gruyter, 2000, p. 103. ISBN 978-3-11-080528-4.